Ovni bus
N’estic fins els pebrots de l’autobús.
Algun psicòpata ha dissenyat uns seients antiestira cames.
El que posa l’aire acondicionat és el de la torre de control en la película El dia de mañana, perquè " la temperatura está bajando diez grados por segundo!". Per més calor que faci fora, si no vas amb una manta o jaqueta, acabaràs tant fred com la Frozen.
Acompanyat d’un professional de màrqueting. El que pinta totes les comoditats que no té l’autobús, al seu lateral.
Té wifi? No? Doncs direm que si.
Pel·lícules durant el trajecte? No? Per una altre mentida, no passa res, direm que si.
Endoll usb per carregar el mòbil? Si que n’hi ha! No funciona, però si que hi són.
Estic fent el viatge més llarg, crec. Ja en porto uns quants. És el que té Brasil. M’ha tocat a la finestra, osigui que no puc estirar els peus.
A més, al costat, i sense odi de cap tipus, s’hi asseu la persona més gorda del món. El seu braç clarament traspassa la linea invisible de separació entre seients.
El respatller pel braç és l’heroi que m’està salvant i que no entenc com a hores d’ara, encara no ha cedit.
El pobre home crec que se n’adona. Veig com amaga el seu braç i s’inclina cap a fora. Tinc ganes de dir-li que les seves carns tobes, poden ser el meu coixí, però no trobo les paraules correctes.
Ja preveia que no hi hauria connexió, així que he contactat la companyia d’autobus i, previ al viatge, els hi he comentat que necessitava wifi durant el viatge.
He de reconèixer que tenien raó. Aquest autobus té wifi. Crec que és l’únic al món. El que no té és internet. Tècnicament no han mentit.
Si faig el que tinc planejat, hauré recorregut gairebé tota la costa brasilenya amb òmnibus, com li diuen aqui.
Quines incomoditats m’esperen per viure? He passat el pitjor, o encara està per viure? Ho veurem en propers episodis.