Golfinho do mar II
Un vaixell de cinc pisos, amb motor, bodega, menjador, passatgers i terrassa amb bar.
Golfinho do mar II, deu portar uns dos cents passatgers mentre baixa el riu.
Des de l’embarcació, hem vist dofins roses, molta selva a les bores, alguns afluents, pobles petits, etc.
El menjador serveix menjars a horaris força concrets. El bar, ofereix refrigeris durant el dia. El vaixell no para mai. Hi ha gent que viatja 4 dies sense aturar-se.
Els pisos pels passatgers s’ocupen amb amaques que ells mateixos han de portar. Alguns passatgers no tenien aquesta informació. Com per exemple, jo mateix.
Veig que no només tothom porta una hamaca, sinó que també porta menjar i beure pel trajecte. Els preus tant del menjar com del bar són una mica més cars, això provoca aquestes mesures prèvies, i a més, provoca aldarulls a alguns ports on, la gent local, sabent d’aquest tema, ofereix menjar des del moll, amb cistellets lligats a un pal llarg per fer arribar als que ocupem el vaixell.
Venedors al moll
Ja he acceptat el meu destí. Dormiré al terra amb la motxilla de coixí. Serà una nit, serà horrible, però per una nit, no passa res.
Per dormir es fa difícil, però. El vent és fresc i humit, el soroll del motor està per tot arreu, la vibració no hi ajuda. El terra metalic és força incòmode.
Passo pel bar per agafar tota la son que necessito, abans d’anar a dormir. La Rayssa, cambrera del bar, veu les meves intencions de dormir al terra, i m’ofereix una hamaca que tenia.
Rayssa, al bar
Tot i que no m’hi acabo d’acostumar, crec que una hamaca és mil vegades millor que dormir al terra.