Festard
Passejo per Palermo. És un barri agradable i ja hi he estat alguna vegada. He passejat i sopat, ara és fosc i la gent se’n va a ballar. Hi ha molts locals amb gent però cap em fa el pes. He sopat i estic fent l’últim tom abans de tornar.
Passo per un carrer sense gent. Teòricament sense res. I començo a sentir una fressa. Un batec. Segueixo aquell soroll fins la porta on sona més fort. És un portal negre amb un home vestit de negre. Sembla l’entrada als serveis especials de Men In Black.
Aquell home és més aviat un noi. Sembla un porter en una festa sense permissos. En aquests casos, sé perfectament què fer.
“Sospito que això és una festa”
“Aha, si, ho és”
“I jo podria entrar”
“Estem celebrant el primer aniversari del nostre local, fem una festa de 36 hores que acaba diumenge”
“Bé, no m’agrada tant de compromís per una primera cita, però puc quedar-mi una estoneta.”
Passo dins d’un lloc fosc amb llums de color vermell i gent que viu els colors de l’arc de sant martí.
És un espai petit però ben avingut. Un pis menjador-terrassa, profanat per una festa techno infernal.
El punxadiscs té una decoració de cadenes darrere. Passa una estona i un noi salta sobre la part de cadenes i una performance comença sincronitzada amb la música.
La música progressa al llarg de la nit de techno portat per un senyor amb faldilla; a techno més dur, més alemany, i més seriós, per un tiu amb gorra; passant per techno trance molt fosc, de la mà d’un noi que ensenya el melic. Quan la música comença a sonar a problemes mentals, és quan més m’agrada, i aquell músic tenia tots els requisits. El canvi el fa un home alt i fort, de vestit ben cenyit cap a hardcore, estil Angerfirst. En sortir el sol, la sessió torna a techno més suau, a mans d’una dona amb una espècie de microbikini que li tapa lo just i necessari per dir-se bikini.
Ha sigut una nit de música molt bona i molt divertida però aniria tocant tornar, s’ha fet de dia, jo me’n vaig, tot i que ells seguiran dos dies més.