Post Valparaíso
Cases pintoresques pintades pintorescament ressegueixen un carrer que puja fent esses. Per sota una porta, no para de sortir aigua. Intento obrir la porta, però l’aigua feia més difícil que s’obrís amb facilitat.
Faig força com si estigués atrapat en un submarí, i l’obro. Veig un món de més pintures pintoresques.
Sóc a Valparaíso i he arribat al meu hostal. Dos artistes s’ocupen d’aquell lloc, mig galeria d’art, mig hostal.
És el lloc amb més art per metre quadrat que he vist mai. No hi ha un sol racó sense un quadre, escultura o planta decorada. La nevera, les portes i les parets estan pintades.
L’estil que segueixen les obres és totalment diferent. No diries que tota aquella colecció l’han fet només dues persones.
Un lloc com aquest, desprèn inspiració pels poros. Un dels nois, en Diego, em diu de fer unes fotos, ja que el seu company fa l’aniversari. Clarament hi ha una combinació extrovertit-introvertit. En Diego és el que parla, mentre l’altre no mou el seu bigotet per res.
La idea em sembla fantàstica i fem una sessió de fotos amb ells dos a diferents localitzacions. Es nota que respiren l’art, per les propostes fotogràfiques que em fan, i fem el que podem per a que surti tot al gust de tothom.
Valparaíso és una ciutat pintada del primer a l’últim carrer. Crec que la transformació de la ciutat ha hagut de ser molt forta. L’antiga presó, ara és una biblioteca. Els carrerons més foscos ara tenen murals. Les escales que pugen fins a les fabeles, tenen colors, mirat d’abaix sembla un arc de sant martí.
Tot és molt acolorit. Això ho fa bonic. Molt forografiable… I ja saps qui fa fotografies? El turista!
Ja he parlat a l’article sobre graffitis com una ciutat es pot transformar i se li pot donar una oportunitat amb l’art.
Valparaíso em sembla un cas d’èxit d’aquest procés. Crec que ja està a una etapa madura amb bons resultats. I això em fa imaginar en el primer pintant la primera paret.
O em fa pensar en altres ciutats que ara persegueixen tenir una oportunitat com la va buscar Valparaíso, aprofitant la pintura sobrant dels vaixells que s’hi amarren.
És tant un cas d’èxit, que ara els meus dos hostes em reben en un hostal turístic que és una galeria d’art.