Bodegues López
Mendoza, terra de vins. Una de les bodegues de més renom són les bodegues López. Faig la visita guiada i menjo un postres amb un vinet. Uns postres perquè la cuina està tancada, que em salven de pagar uns preus força exclusius.
He fet la ruta turística veient el museu amb eines antigues, les bodegues, antigues i modernes, amb una degustació final.
Les meves preguntes són de pura curiositat. Vull entendre com un lloc que té més de cent anys, ha triomfat tant i perquè.
Una de les claus, és haver obert les portes al públic, fins i tot de manera gratuïta, per fer entendre com funciona el procés, i donar a conèixer la marca.
El senyor López s’asseu a unes taules de distància. El veig ocupat, i tot i voler, no vull molestar. Baixo abaix, faig una ultima volta i vaig per anar-me’n, però ell s’avança i m’aguanta la porta per sortir. No puc estar-me’n:
“M’ha agradat la visita i la bodega. A casa meva, tenim una granja, és un negoci familiar, i tenim un petit museu, com el vostre. M’ha agradat molt aquesta part.”
“Una de les coses que no es pot comprar, és el temps. Pots comprar una bodega, però no tindràs mai la cultura i els records”.
“Ara ja teniu vins de gran qualitat, i reconeixement. Quin és el vostre pròxim repte?”
“El pròxim repte és que el país vagi bé. No podem vendre vins de gran qualitat, si la gent no té poder adquisitiu.”
“Gràcies senyor López”
Una encaixada de mans ens despedeix i porta al senyor Lopez a seguir amb els seus afers.