Parla, sense excuses
Passo una nit a San Telmo. Un hostal prop del centre em dona els dos codis per obrir les portes de l’entrada.
L’hostal es diu “Parla.”. L’intuïció em diu que serà un lloc genial per fer petar la xerrada.
Hi ha una mini barra amb quatre coses per prendre. Un senyor ocupa el final de la barra i demano una cervesa.
Un minut de silenci ens separa d’una conversa multifacètica.
El senyor i jo ens trobem la mirada i li dic “Què tal?”. Ell, em diu que no pot parlar, amb les mans. Li repeteixo “Però estàs bé?” - fent okey amb el polze amunt.
La cambrera em diu que l’Edgardo és mut. Veig que té un paper i un boli per respondre, si és necessari. De manera que començo a parlar, a respondre per ell, a interpretar el que em diu en veu alta, a completar les seves frases escrites.
Al final tenim una conversa prou divertida, i riem una estona de les tontades que diem.
La nit passa, es fa tard. L’Edgardo se m’acosta, i em diu a l’orella, amb una veu molt fina, gairebé imperceptible: “Encantado de conocerte”.
El nom de l’hostal m’havia donat una ordre. No es podien ficar excuses per no parlar, sabent que podiem parlar perfectament.