Theista
Sabeu quan coneixeu algú que és bo per dins? Un petit ser de llum que sempre que te’l trobes només passen coses bones? Jo tinc la sort de conèixer algú així.
Una persona que em fa de guia desde la distància. Apareix i corregeix la meva direcció sense jutjar-la.
Una ment filosòfica, de pensaments i converses profundes a qui només li interessa la bondat.
He conegut gent així. Em rodegen i m’aconsellen sobre les meves passes. Escolten més que parlen. Pregunten perquè a afirmacions que creies saber justificar. I no són psicòlegs. Són sers que donen i que solen rebre poc a canvi. La força de la seva àura escup amb força cap als demés.
La meva amiga Thea, la qual ve a Argentina properament, em portarà una lent funcional per a que pugui seguir fent fotos. Ella sap com m’agrada fer-ho, i malgrat no tenir espai a les maletes, em fa el favor.
Malgrat mantenir un contacte ínfim, ella torna a la meva vida sent una peça clau, per aconseguir per la meva càmera, una peça clau.
Desde que m’ha dit que em fa el favor, no sóc teista. Ara em declaro theista.
Gràcies Thea!