EBlangeli
L’evangelisme és una forma de cristianisme que, a diferència del catolicisme, no reconeix ni figures ni sants. Realça la única figura venerada, que és Déu.
A l’hostal Bla, on sóc aquest dies, aquesta creença és comuna entre els treballadors. Gràcies a la seva predisposició a tractar el tema, es pot parlar, discutir i em permeten fer el meu esport preferit, fer broma.
Em sembla un bon símbol de maduresa tractar un tema entre bromes i que ningú s’ofengui. A l’hostal, hi ha hagut ocasió de riure i reflexionar, a parts iguals.
El senyor Maxi, un exemple de reflexió profunda per buscar el camí recte. La senyora Dai, la passió per la serenitat i la defensa dels ideals propis. La senyora Karen, el rebuig conscient als infortunis i pecats que ens rodegen. Finalment també, la senyora Ceci, una dona menys creient, menys estricte, més flexible, però filla de la idea d’un creador.
Dai o Daiana, a la cuina.
Karen, estenent llençols.
Ceci o Cecília, a la recepció.
Compartir opinions amb fidels servents sempre és un plaer. No hi ha res com una posició marcada per poder discutir amb condicions.
Pel torn de matí, llegim l’èxode segon. Els adverteixo que no sóc un complet ignorant dels passatges bíblics. Sóc confirmat, i segons els mossèn que m’ensenyava la paraula del senyor, hagués sigut un fantàstic deixeble.
Així que tenim la fantàstica oportunitat de discutir l’èxode segon plegats. I els hi puc exposar la meva visió.
Tot i el xoc d’opinions, el seu respecte és exemplar. Les seves visions, tot i condicionades a una religió, al meu entendre, són resultat del convenciment que amb aquells paràmetres, és viu millor. La voluntat de transmetre aquella perspectiva, sé que és desde la millor de les intencions.
M’agrada pensar que sóc algú amb el que es pot parlar. Cada dia hi ha gent que comença el camí del senyor, o se n’aparta. Així que quan es comparteixen creences, no es pot ser radical. S’ha de compartir considerant la sensibilitat de qüestions indeslligables a l’existència.
L’existència. La pregunta més humana de fer-se, sense resposta.
El tema que fa crear religions, fa que tothom es posicioni, fa que el comportament canviï, que convenientment, hi hagi un ordre, una moralitat arrelada a totes les accions. Tot i modificar-se en funció del lloc, es tracten els mateixos temes existencials que tots ens preguntem. Malgrat diferències de forma, el contingut respòn als misteris que ens perseguiran, probablement per sempre.
El dibuix que regalo a l’hostal