Gambús

Tinc la passa llarga. En comptes de passes, faig gambades. Gambada vol dir passa llarga, no té res a veure amb les gambes de mar. És clar que sí intentes fer passes llargues a l’aigua, potser sí que es pensen que fas la gamba.

Tampoc ve de bambes. Ni de bambejar. Ni bambada. Us imagineu una gamba amb bambes? Prou. Concentrem-nos.

El que vull dir és que camino ràpid. Hi ha gent que podria dir coses al respecte. És la mateixa gent que tinc ganes de respondre. Què millor que tenir un bloc per fer-ho? Així quan em diguin algun cosa, directament els hi diré que “aquest tema ja està tractat, pots trobar la solució al meu bloc”.

Hi ha diferents arguments que la gent pot pensar quan camino ràpid. Pot pensar…:

  1. " No gaudeixo tant". Gaudeixo el mateix, però vaig al meu ritme natural. No corro. Jo vaig ràpid. Anar lent és el que em faria no gaudir-ho.
  2. " Et perds el paisatge". A vegades no paro a miradors o a mig camí. Jo quan camino vaig aixecant el cap i mirant contínuament. Quan vas ràpid, necessites mirar més lluny. Tampoc m’agrada parar molt perquè et refredes i m’agrada reposar a les millors vistes, que solen ser quan acabes al cim.
  3. " Només vols fardar". Calla, beneït insolent.
  4. " Fas anar malament als altres". És possible que siguis un absolut ignorant, però deixa que t’ho expliqui. Quan camines, per la muntanya, una mica com per la vida, has d’entendre que no és teva i que hi ha altres persones al món. La consideració de deixar passar a la gent que està al teu darrere és bàsica, i si no t’apartes, t’hauràn d’acabar passant com puguin.
  5. " Si vas així, et faràs mal". És possible que si penses això, és que tu siguis incapaç d’anar més ràpid del que vas. Potser fins i tot és enveja. Sempre hi ha gent més ràpida i més lenta, osigui que fés i deixa fer.
  6. " Potser vas més ràpid que jo, però no en tens ni idea de muntanya". Quan camines més ràpid, tens l’avantatge de poder fer camins més llargs, més kilòmetres en un mateix dia, veure molta més muntanya i aprendre més que tu, tros d’imbècil!
  7. " No respectes la gent més lenta". Veuràs, quan vas amb el teus pals i no em deixes passar perquè creus que la teva velocitat més ràpida és la meva,  ets tu que no respectes la meva llibertat. Aparta’t, lent del dimoni!
  8. " Ets un inconscient". Si veus que passo pel teu costat i que rellisco o faig un mal gest, no és perquè sigui un inconscient. És perquè t’he hagut d’esquivar i he forçat el ritme per passar sense molestar-te. Tot, perquè segurament tu no m’has deixat passar. Osigui que a la següent, aparta’t i ningú haurà de forçar res.

Us estareu preguntant, “què coi et passa?” Bé, he anat a veure la Laguna de los tres, que contempla el pic Fitz Roig, entre d’altres. Una ruta exigent que teòricament són 8 hores. Jo l’he fet en 2 i mitja. Parlaré de què m’ha semblat en un altre article, aqui vull parlar del que significa esquivar a molts turistes que fan treking i que es nota que no n’han fet mai a la vida.

A la muntanya hi ha normes no escrites que no fa falta que posin en un cartellet perquè se sàpiguen. Són de sentit comú. Tot i que avui en dia s’està perdent molt. Així que les explicitaré, que fa força falta.

  1. En una cresta, qui puja, té preferència. No cal dir que pujar costa més, així que deixa passar els que pugen, a no ser que ells et deixin passar.
  2. Camina per la dreta. Com si fós una carretera. No estàs sol, hi ha gent. Estigués atent i si venen, et mous per donar pas.
  3. Si només passa una persona, aparta’t fora del camí. És un bon gest deixar passar quan el camí és estret, sinó, ets un tap.
  4. Res de música o auriculars. A la muntanya hi ha natura en forma de flora i fauna. La música en aquest context només és soroll humà i destrueix l’entorn.
  5. No surtis del camí marcat. Si fas dreceres, destrueixes una mica més l’entorn natural. Vés pel camí.
  6. Compte, si portes pals. Primer, deixa passar i no facis la traveta amb el pal. Segon, si no els utilitzes, compte amb el dels costats. Els pals són la teva responsabilitat, i pots fer mal a algú si no els guardes com toca.
  7. No cridis o xerris fort. Els animalons s’espanten. És el seu entorn i tu ets un visitant. Comporta’t. Pots parlar, però no cal cridar. Gaudiràs de més naturalesa si estàs en silenci i atent als moviments.

I no sé, potser ja està.

Havia de dir-ho. Al turisme de muntanya és nota molt qui n’ha fet i qui no n’ha fet. Hi ha gent que no sembla que sàpiga res de tot això, tot i que sembli evident. Per alguns es tracta de vestir-se com si anéssin a l’Everest per fer-se la foto. I em posa negre.

Ah, si, una última cosa, que jo faig i veig que la gent a vegades fa, i a vegades no.

Saluda. O com a mínim contesta la salutació. A la muntanya, a part de l’educació, hi ha un component de saber qui som i què pot passar.

Si es fa de nit i t’estan buscant amb helicòpter, portes quatre dies desaparegut, i jo t’he saludat i no m’has dit res de res, diré que no t’he vist i no et trobaràn. Així que si et dic ‘Bon dia’, tu em contestes.

Canya a la muntanya!