Bus-Sub
O “Encàrrec amb càrrecs”.
Sabeu el que passa si viatges per països de manera il·legal?
Us ho diré. Si t’enxampen et poden deportar del país. Això implica registrar-te com a no benvingut. Pots tenir problemes per tornar-hi o fins i tot pot implicar tenir problemes amb altres països. Entres a la llista negra dels passa-fronterers.
Si no tens l’estampa al passaport o visa del país, poden deduir que has entrar il·legalment. Per això, portar d’identificació és tant important.
A més, si no tinguéssis el passaport, evidentment, no podries sortir i/o entrar a cap altre país.
Dit això, deixeu-me que us expliqui en què pensava quan, no sé com, el meu passaport va quedar a l’autobús camí de Punta Arenas.
Amb el transbord al ferri per creuar l’estret de Magallanes, vaig al·lucinar. Una cua llarga de cotxes, camions i autobusos esperava que una embarcació els recullis, al final d’una carretera que arribava a l’aigua.
En algun moment, després dels controls entre sortida d’Argetina i entrada a Xile. O fins i tot just quan baixava de l’autobús i passava pel mostrador per dirigir-me a Puerto Natales, me m’adonava que me l’havia deixat a algun lloc.
Sense passaport estic cardat. Però si no era als llocs on el deixo normalment, sé que no em cal revisar la motxilla per saber que no el tinc.
La meva ment freda s’activa. Una situació així cal solucionar-la, el més resolutivament possible.
M’acosto al centre d’atenció de l’empresa d’autobusos Bus-Sur. Aquells són les persones que potencialment podrien salvar-me la vida.
M’aferro a aquell vidre que separa la vida de la mort; i jo mateix d’un noi amb cara d’indiferència total. La meva identitat estava indocumentada, i per més que en dramatitzava la pèrdua amb ràbia, molt dolor i llàgrimes, ell, impassible, pitjava tecles en silenci.
Aquell vailet amb aires de desconnexió social i emotiva executava ordres tant inexpressiva com letalment.
“Si no tinc el passaport en aquest tres llocs, crec que me l’hauré deixat al meu seient.”
“Número de seient?”
“36”
“Un moment, m’estic comunicant amb el conductor”
“Deu ser al seient, o aprop. No se m’acudeix on més podria ser”
“El taller és tancat. Ara mateix no sabem si el conductor ja ha plegat o ha de tornar, però no respon”.
“Se m’acudeix que potser caldria preguntar si als controls fronterers, han trobat un document”
“Senyor, si això passés hauria de comunicar-se amb aduanes. No podem retirar un document aliè.”
“No podem deixar que aquesta situació s’allargui. Cada minut que passa, tot es complica més.”
“Senyor, faig tot el que puc, però no estic rebent resposta. A més, recuperar un document perdut podria allargar-se setmanes”
“No tenim tant temps! Si no trobem el document abans que el trobin els d’aduanes, estem perduts!”
“Senyor, rebo confirmació de localització. Tenim la posició del conductor.”
“No premis el botó encara. És un ciutadà americà. Confia en el seu criteri, potser respondrà aviat”
“Senyor, les màquines estan apunt per enviar una segona confirmació. Hem rebut dos tics. El subjecte ha llegit el missatge i no respon. Està violant clarament el protocol”
“Caporal. Està sobrepassant el límit del seu rang. Comportis! Sóc el seu client i l’ordeno que esperi instruccions!”
“Senyor, tinc mig pitjada la tecla d’enter i no crec que pugui aguantar més”
“5, 4, 3, 2, 1, ara!!!”
“Missatge enviat. El subjecte ha sigut interceptat amb dos tics blaus… el subjecte està escrivint!”
“Mhm”
“Missatge rebut: ‘Aguila roja està al seient blau”
“Aquest és el meu passaport!!!”
Al son de les últimes paraules, la gent de la sala de control perd el control. S’aixequen, aplaudeixen i els capitans amb les màximes condecoracions passen a felicitar-me per com he mantingut la serenitat en un moment tant complex.
Jo agafo un autobús fins a Puerto Natales, però la companyia Bus-Sur enviarà un submarí per a que recuperi el meu document i pugui fer una vida segura, per sempre més.
The end