Permeable
El final del món és prop de l’antàrtida.
L’antàrtida és un glaçó gran.
Miri on miri, des d’Ushuaia veig muntanyes amb neu.
És preciós. I es conserva així, ja que, fot tant fred que la conservació és el seu fort.
En el meu repertori lleuger no porto piolet, crampons, jaqueta polar, roba tèrmica o d’altres. De fet, no porto impermeable, vaig amb una bossa de plàstic que em protegeix de pluges inofensives.
“I perquè no compres o llogues material?” - pensareu. I us respondré. Mil pesos argetins són, aproximadament, un euro. Un molt bon tallavents a Catalunya, el pots trobar per 40 euros. El valor del mateix tallavents aquí , serien 300 euros. Vaig repassar forces llocs preguntant per un tallavents i el més barat eren 120.000 pesos, o 120 euros. I no vull comprar una merdeta per tant.
En una botiga, un nois em miren quan entro i exclamo:
A Europa pots comprar això mateix 5 vegades més barat, i a més, té més bona qualitat, però aquí tot és caríssim i de pitjor qualitat!
I un d’ells, amb un enginy ràpid i graciós, replica:
Acabes de definir les nostres vides.
Continuo amb la bossa tot i sentir preocupació. Les pluges que he viscut aquell parell de dies em fa sentir com si pogués ploure en qualsevol moment. Haver-me mullat amb aquell fred fa que pensi que pot ploure fàcilment i que hauria d’estar preparat.
El delta Lapatai és el punt més austral argentí. Veig paisatges i animalons increïbles.
Parèntesis. La lent de la càmera ha deixat de funcionar completament, així que em reservo aquelles vistes espectaculars només pels meus ulls. I per algunes fotos fetes amb mòbil. Tanco parèntesis, força cabrejat.
Passejo per el parc nacional, hi ha llacs sota les pedres. El turisme va preparat amb càmeres de lents llargues, prismàtics, jaquetes, i sobretot, paravent.
La ruta passa pel llarg verd, el llarg negre i el llac roca. Per tornar, dic al conductor que he de parar. Necessito fer el llac daurat. Que ho entén, li fa tanta gràcia, que es passa la resta del trajecte repetint la broma.
L’endemà fa tant bon dia, que pujo al llac Esmeralda, i per aprofitar el dia, per la tarda vaig a veure pingüins.
És un turistada, però a Ushuaia només hi ha dues opcions, o vas a veure pingüins, o és que ets un pingüí.
Sobretot l’activitat és caminar i observar. Per la nit pots estar a la taverna fent cerveses, però durant el dia, es tracta de mirar les muntanyes i flipar.
Per mi és nou. M’encanta. No estic massa ben preparat, però ho gaudeixo d’observador. Potser és el fet de no tenir impermeable, que m’ha agradat tant. Sóc vulnerable a la naturalesa salvatge, que han traspassat les meves capes. Sóc permeable a la seva bellesa.