Alessandro Billi

És casualitat que la mateixa persona que amablement em va deixar passar a la cua de l’avió cap a Ushuaia, sigui la mateixa que em trobi a l’hostal on em quedo?

És casualitat que em deixés passar a mi, i just ell es quedés sense entrar a l’autobús que t’acosta a l’avió?

És casualitat que els meus companys de viatge es diguin Alejandro/Alessandro? Qui ha de ser el pròxim? L’Alexander?

És casualitat que cada vegada que l’Alessandro m’explica alguna cosa i ja és gairebé l’hora de dinar, tingui moltes ganes de pasta italiana?

Ell és un noi calmat. Tranquil. Serè. Vol fer les coses amb calma, sense presses, amb un estil còmode i elegant, com a bon italià.

Els estereotips italians són abundants. N’hi ha molts que són certs. I ja està. No he de dir res més. Pot ser que esperessiu que digués que n’hi ha que no, però us heu confós.

He reptat al meu amic Alessandro a parlar sense moure les mans, però no ha acceptat.

He pres un capuccino després de dinar. ‘Santa madonna’ se li escapa. Em va dir que era “inacceptable”, una “barbàrie”, de mal gust, entre d’altres.

Per recomfortar el seu estil calmat, sempre proposo de fer les coses piccolo, piano, y piano forte.

Sóc un provocador. Vaig menjar una tallarins a la bolonyesa. Mentre ell menjava unes empanades d’una altre botiga.

Quan tinc gana, li dic que em parli de com és un plat de pasta. Els detalls de com és la pasta, forma, textura, dimensió, etcètera, per maridar amb una salsa. No fa falta que li insisteixi perquè m’expliqui la importància de cada detall.

És un enginyer aeronàutic. Els meus amics solen ser-ho. I m’explica fenòmens físics responent a totes les  preguntetes incordioses que s’he m’acudeixen.

Ara ja entenc perquè a l’estació interespacial hi ha gravetat zero. I m’ho sap transmetre amb conceptes senzills. Explicar amb simplicitat conceptes complexos és propi d’un dominant de la matèria.

Però l’Alessandro no és un noi amb el cap a l’espai. Té els peus a terra. És un poeta, un lector, un apassionat per les humanitats. Veu romanticisme a cada escena del paisatge que compartim. Un apassionat de les oportunitats que viu.

Ara em trobo anant a Punta Arenas, part xilena, per seguidament, arribar a un punt més nord d’Argentina.