70+10
Orígens
Desde quan dec viatjar? Em pregunto.
Vaig fer el meu primer viatge en solitari amb 25 anys a Berlín, desde llavors, he anat fent viatges aqui i allà. Sempre he entès el viatjar com una aventura. Pot ser que no tot vagi sobre rodes. Així que no porto maletins, sempre vaig amb la meva motxilla gran.
M’agrada anar poc carregat, però no sempre és possible. El que sí que faig possible, és que m’hi càpiga tot en una sola motxilla, la que carrego normalment i m’acompanya desde molt abans que fés el viatge a Berlín.
Deu anys abans, amb la mare, vam anar al Decathlon i vam comprar el que creia que m’era necessari per fer una acampada de deu dies, cinc dels quals serien caminar i carregar sac de dormir i tenda.
Amb 15 anys feia el camí dels bons homes. Un trajecte que travessa des de Berga fins als Pirineus. Una antiga fugida del país utilitzada pels càtars.
Reflexiono que això deu comptar com a viatjar. O potser no. Però tot i anar amb monitors i companys de colla, s’assembla moltíssim a viatjar, ara que ho penso. I si això s’hi assembla, llavors, potser hauria de tenir en compte que, abans de tenir aquesta motxilla, feia acampades anuals, de 10 dies, des dels 6 anys.
Potser anar acompanyat de guies i colegues fa que sigui més portable. De fet, viatjant amb amics, vulguis o no, sempre n’hi ha un que fa de guia.
Crec que el fer-me la motxilla des de fa temps, fa que sàpiga que no es necessiten tantes coses com un pot pensar. I que es valora molt tenir una càrrega lleugera a l’esquena. Almenys aquesta és la teoria que em funciona.
Ser un
Viatjar acompanyat, a diferència de fer-ho en solitari, em fa sentir com si fós copilot. Si no estàs atent, pot ser que no t’hagis fixat per on passaves.
Crec que mai he gaudit massa que em dictin què fer, on anar i com. Que et diguin què has de fer, és més fàcil, però la comoditat no compensa mai la llibertat.
Potser la costum també s’hi suma i fa que ho gaudeixi més així.
M’interessa conèixer, no només llocs, sinó cultures. Això implica xerrar amb persones. Persones que seràn desconegudes, amb cultures diferents.
Trobo que ser dos o més, farà que es creï una barrera psicològica amb altres individus. Sé que moltes vegades, quan es dirigeixen a mi, no ho farien si anés acompanyat. És una sensació, però em fio bastant del meu criteri sobre el comportament humà.
Filosofia
Les dinàmiques grupals o individuals són molt diferents. L’avantatge que li veig a ser un grup és que podràs dividir la despesa, però sent una mica murri, sempre pots incloure’t a altres grups, o crear-ne de nous.
Sempre deixo els viatges en grup com altres viatges, on la prioritat és la interacció amb els teus, més que descobrir l’entorn. Així, en solitari, em transformo en un espia amb la missió d’incidir en un entorn i captar-ne l’essència.
Osigui que més aviat m’agrada el viatje en solitari pels motius anteriors.
70+10
Tornant a la meva motxilla. L’estava mirant. Ja té un aspecte envellit, utilitzat i fins i tot se li nota una mica el desgast, però em sembla que li queda força vida útil, encara.
Volia una gran motxilla, per això és de 70 litres, expandible a 10 litres més. He pogut entaforar mil coses, o carregar-la mig buida. Em fa molt servei. M’ha fet molt servei. I porta molt de temps amb mi.
Filosofada
Si les nostres motxilles poguéssin parlar, què dirien de nosaltres?
Entenent que les motxilles estan fetes per viatjar, i que realment, almenys la meva, no pot parlar, crec que ara mateix està força a gust.
Ens acompanyen allà on anem, patim per elles quan no hi són, comparteixen la nostra experiència. Potser hauríem d’entendre les motxilles com una extensió de nosaltres mateixos.
Per tant, crec que ara mateix estic força a gust.