La cua d'or
Un Ecuador sec en paraules, curt de comunicació, sense gens de gràcia, ni carinyositat, ni hòsties.
Un Ecuador castigat pels talls elèctrics, per un govern que no dóna solucions i per població resilient, dura i que es queixa molt poc.
La poca protesta d’una situació que clarament és una merda, encara ara em sorprèn. M’imagino que és una inconformitat resignada.
Per a que s’entengui. El que implica tenir talls elèctrics és molt. Si no hi ha electricitat a les 6 de la tarda, i la llum del dia s’envà, la gent desapareix i els carrers queden buits. Si els carrers queden buits, els perills apareixen. La gent va a casa per evitar perills, i així l’economia s’atura. I el turisme no hi va, o marxa. Aturant doblement l’impuls econòmic. Tot això, a part de les evidents mancances per mantenir la cadena de fred dels aliments, o prestar serveis, de qualsevol tipus.
Una economia molt pobre que fa que no es pugui anar als barris més descuidats de gran part del país. No només es tracta de robatoris i perills derivats, també el segrest és una agreujant real.
M’imagino el Guayaquil d’Ecuador semblant a Cartagena de Colòmbia. Però pel que m’han dit, repetit, insistit i reiterat, és pitjor. Volia anar-hi, però m’ho he repensat.
Ecuador no només són mancances. Té una biodiversitat única. Té quatre ambients diferents, entre ells les grans Galápagos. Té una infinitat de volcans. Cims altíssims i platges. És petit, amb una mica de tot. Ecuador és Catalunya llatinoamericana.
En aquesta ocasió, he de reconèixer que amb el voluntariat i amb les presses per veure més coses, no he brindat el temps reglamentari al país.
El que he vist, no és representatiu, crec. Així que potser, en un futur, hauria de tornar. Si la situació s’arregla, no tinc cap dubte que valdrà la pena.
Les Galápagos ha de ser increïble, però per presses i pressupost, he preferit deixar-ho per una altre ocasió.
Quan es descriu una cosa, es pot utilitzar una tècnica, que consisteix en començar per les coses dolentes, i acabar per les bones.
Aquest tècnica té nom, és “la cua d’or”.