Adéu viajero
Ja he dit que dijous esmorzo i me’n vaig. Realment no té sentit que estigui a un lloc sense gent ni llum per animar la festa.
Ha tingut sentit per mi, per passar les fotos, i fer aquest nou bloc.
He sigut prou viu. He intentat coses però no tot m’ha sortit bé. El viatge al cotopaxi era per part de l’hotel. Les rentadores, el menjar que volia, algunes cerveses, etc.
Vaig demanar de fer més tours per cobrir amb les meves fotos, però no va semblar convèncer.
I mentre penso què faig aquí, la frase d’un paper que el meu amic Alejandro em va tirar des de l’autobús, just abans que es tanquessin les portes, ressona dins del meu cap.
Va aixecar-se del seient, acostar-se a la porta, arrancar el paper de la llibreta i el va tirar en milèssimes de segon. Com si el fet d’entregar-me’l, fós qüestió de vida o mort:
" La adversidad sacará talentos que la prosperidad mantendria dormidos."