Redrum
A la pel.lícula del resplendor, Jack Nickolson interpreta un escriptor que cuida d’un hotel durant el període de temporada baixa. La neu aïlla aquell lloc i desengela aquell racó tant agradable.
La nula activitat de l’hotel comença a fer males passades a la ment creativa del protagonista. Comença a desvariar i se li apareixen esperits que havien habitat les habitacions. El cambrer simpàtic que solía servir a la barra. O imatges de gent pels passadissos.
La seva família, dona i fill, no semblen arreglar la situació. En la seva ment, passen a ser enemics.
L’hostal on sóc és molt gran, té moltes habitacions, pisos, i no arriba a omplir-se ni un quaranta per cent en la millor època. Hi ha dies, que el personal estem sols.
La meva ment està ocupada en escriure, seleccionar fotos, i processos creatius en general.
Porto suficient temps com per començar a veure algunes persones com enemics. Veure elements decoratius de l’hotel com sang pintada amb paraules escrites al revés. Estic segur que més d’un dels meus companys deu patir alguna possessió.
No prometo res si, de cop, trobo una destral. Sóc capaç d’esberlar alguna porta.
En aquest gran hostal on no vé mai ningú, l’aïllament i soledat són pròpies de l’obra kubriquiana.
A la meva encarregada li demano tenir un horari, que només va cobrir tres dies. No sembla preocupar massa que me’n vagi durant el dia fora. Sembla que he de cobrir només les activitats pels clients, però a vegades, no hi ha quorum ni per un torneig de Pin Pong.
Se li suma els talls elèctrics, que solen ser de 12 a 6. Que impedeixen treballar.
Crec que el millor sera renunciar abans d’acabar totalment perdut.