Adéu blogspot
He aprofitat el temps que he tingut per trobar la millor manera d’arreglar la navegació i paginació del bloc.
Si, amb blogspot moure’s és una puta merda. La seva API, és brossa. És un servei descatalogat i massa antic per solucionar res.
Llavors, perquè vas començar amb blogspot en una primera instància? Us preguntareu.
Bé,
- Volia un bloc i res més. Res de pàgines i altres complicacions que WordPress pot afegir.
- Vaig veure que desde blogger es podia editar html i css. Bàsicament podies programar el lloc sencer
- Aparentment tenia tot el que necessitava
Les coses que he vist que no funcionen:
- Editar el teu lloc a mida és hipercomplicat. Un document de 5000 linees t’espera si vols fer modificacions.
- No hi ha cap tipus de documentació sobre els temes o la api.
- El lloc ja no té manteniment ni comunitat
- Una experiència de desenvolupament nefasta
- Experiència de redacció massa senzilla
- L’aplicació blogger és millorable en experiència d’usuari
- La pàginació és horrible
- L’únic tema amb càrrega de tots els plats, no té pàginació. Es va carregant tot en una pàgina. És fatal.
Alternatives que he considerat:
- Ferme el meu propi sistema: es comença a complicar si vull editor i mòbil. No vull invertir tant temps en crear un bloc.
- Fer un nou blogger: cap altre tema no soluciona els problemes que comento abans.
- Hugo: molt orientat a programadors però no li veig els avantatges. Faltaria CMS i suport mòbil. A més, no disposo de portàtil ni eines al mòbil. I vull una solució fàcil.Fer un nou blogger: volia canviar el tema, però no és suficient per solucionar la pàginació.
- WordPress: tot i les eines innecessàries que ofereix, soluciona fàcilment les carències de blogger.
La part creativa i reflexiva de tot aquest tema aprofita el canvi per replantejar el concepte general.
Un dels post parla del branding, i aquest encara és vigent.
Parlem del títol a ‘Amor en temps de guerra’, i sobre el pes històric de les paraules. Però crec que l’argumentació sobre el perquè és correcte.
El canvi és més aviat per l’enfoc sobre descobrir nous llocs versus descobrir persones amb noves històries.
M’he basat en dues pelicules que estan relacionades amb l’enfoc que li vull donar.
La primera, “l’Atles dels núvols”, un film que ensenya un munt de contextos diferents que tenen un sol factor comú: els humans.
Crec que té a veure amb la característica de donar-li importància a les històries de persones més que als altres elements del viatge.
La segona, “La vida secreta de Walter Milly”. Una mirada molt positiva i curiosa de com viure les coses des de l’interior, fugint de les aparences, tot perseguint objectius a través de l’aventura i la valentia.
Crec que m’agrada com exemple qualitatiu de com tenir una bona actitud sobre el que et succeeix.
Aquesta segona, a més, té a veure amb la revista life. La revista pionera en fotoperiodisme.
Fent un joc de paraules dels que m’agraden, li poso aquest nou nom sense càrrega ètica, i amb molta essència antropològica. Atles de vides secretes.
Si us plau, digueu-me què us sembla :)