Apocalipsi, segons Marc
Ens ensenyen la catedral de Quito i totes les seves peces artístiques valuoses, que són moltes.
Hi ha pintures a l’oli, el sostre de fusta de cedre amb estil aràbic, una estructura neogòtica, varies capelles, mausoleus, cripta, saló eclesiàstic, sales pels sacerdots, un òrgan de més de mil ribes estil alemany i molts etcèteres.
En una de les capelles, la verge s’aposenta sobre un jinet amb quatre cavalls. Veig el comentarista d’aquella exhibició omet aquella part, i seguidament, faig la pregunta:
- “aquests són els quatre jinets de l’apocalipsi, oi?”
- “no, només representa una escena, però no se sap del cert a què fa referència”.
- “no se sap, eh…” - recalco per donar pes a la meva versió.
Anem a la sala contigua, amb les túniques dels sacerdots amb més valor. Ornaments de plata i or es disposen sobre el teixit i jo segueixo amb la meva teoria mentre m’acosto al guia:
- “sabies que els jinets de l’apocalipsi, són quatre i a més tenen un color cadascú? Igual que la pintura anterior?”
- “no… No crec que siguin els jinets. Però cadacú té la seva versió” - otorgantme una part de raó molt més petita del que crec merèixer.
El gran atractiu de la catedral són les cúpules, a les quals s’hi pot accedir i veure les teulades de Quito. La gent s’hi fa fotos. Són molt boniques adornades en caselles de verd i groc.
Faig una volta, quatre fotos mal contades i em coloco amb molta subtilesa al costat del guia, recolzantme a la barana, copiant la seva postura.
- “Veus? La verge del panecillo té ales. És la verge de l’apocalipsi que està sobre un drac. El drac representa la maldat, i en conjunt, que la verge venç la maldat”.
- “Si”
- “La pintura que tenim a sota, no és la mateixa verge, però la disposició és la mateixa. La verge està sobre un jinet amb quatre cavalls. De colors diferents. La destrucció, la guerra, la fam…”
- “…I la mort” - em respon, amb més predisposició a escoltar-me.
- “La verge està sobre el mal, igual que l’escultura que tenim just davant.”
-“Mhmmm” - murmura
- “Diga’m que t’ho estudiaràs, i recorda, si és així, vull una placa sota la pintura: El senyor Marc va venir el 2024 a esbrinar el significat del quadre”
A partir d’aquí ja són esclats de riure i una conversa sobre nosaltres. Un guia molt amable amb molta predisposició a escoltar i discutir.
A vegades em sento com Indiana Jones, el Tom Hanks al Codigo da Vinci i Tintín junts.
