L'ou dret
L’ou s’aguanta perquè hi ha menys gravetat.
Perquè?
Perquè hi ha menys força d’acceleració gravitacional i tarda més a caure.
Però perquè hi ha menys gravetat?
Perquè la Terra no és esfèrica. És aixafada.
Aha, continua.
La Terra a la línea equinoccial és més alta. Els metres sobre el nivell del mar són uns, però realment, respecte al centre de la Terra hi ha més distància. És com si la Terra fós grassoneta i la panxona sobresortís, ensenyant el melic.
I això com se sap?
Bona pregunta. Els francesos van fer un parell d’estudis el segle XVII, van anar a Finlàndia i a Ecuador. Contrastant el pol i el meridià perseguien esbrinar quina forma tenia la Terra.
Perquè?
Així podrien optimitzar les seves rutes navals.
Quan ara agafem un avió, en el mapa veiem que l’avió no va recte, fa uns corba parabòlica que s’acosta al pol. Així realment està fent un trajecte més curt, ja que els pols són més petits que el centre.
I perquè Ecuador i no qualsevol altre lloc amb latitud zero?
T’ho diré. Hi ha 13 països per on passa el meridià. Són països amb amazònia americana, la sabana africana o illes asiàtiques. Tot punts baixos. No hi ha referències geològiques. A l’Ecuador és el punt més alt per on passa el meridià i el més proper al sol. A més els volcans i muntanyes són punts perfectes per observar el cel i tenir referències per estudiar l’astronomia.
Ah si?
Si. Els inques ja sabien molts anys abans que aquell era el centre de la terra, només amb l’observació de la trajectòria del sol entre les muntanyes.
Vull saber més.
Amb el contrast numèric entre Finlàndia i Equador. I amb l’estudi de les corrents marines arriben a la conclusió que la terra no és perfectament rodona.
Als Estats Units hi ha tifons. A Austràlia hi ha ciclons. Els tifons i ciclons són el mateix, però els sentit és oposat, degut al camp magnètic.
Però què m’estàs dient!?
És fort, però és així. Els hemisferis es comporten diferent. Quan tires de la cadena del lavabo a Nova Zelanda o a Canadà, el sentit de l’aigua gira en sentits contraris.
D’acord, però llavors què vols dir que hi hagi ciclons i tifons? Què té a veure amb la Terra?
Ah si, me n’oblidava. Això demostra que aquestes activitats ocorren més a prop dels pols, on hi ha més gravetat. L’aigua s’envà del centre, com aquell qui diu.
I se saben les proporcions llavors?
_
_
Si, van deduir que un segon de latitud són 30.86 metres. La longitud és medeix basada en la latitud. Atés que la Terra és esteroide, els kilòmetres per graus de longitud varien en funció de la latitud.
Com és que en saps tant?
Si vas al Cerro de Catequilla, veuràs una espècie de tòtem. És una estàtua que representa la creu andina o chacana.
És la senyalització del punt latitud 0°0'0".
Aquesta creu ens indica que els inques ja sabien sobre les estacions. Filaven tant prim que tenien 13 mesos de 28 dies.
Això són 364 dies!
Correcte, jove aprenent. El calendari gregorià va corregir per un sol dia un calendarique els inques ja van perfeccionar.
I ara ja està no? Ja està corregit i funciona, oi?
Bé, realment no. L’any té 365 dies, 5 hores, 48 minuts, 46 segons. Els dies estan bé. Les hores, les corregim amb l’any de traspàs. 6 hores per 4 anys és igual a 24 hores, és a dir, un dia repartit en quatre anys. Com que no arriba exactament a tenir 6 hores, realment estem arrodonint a l’alça. El calendari gregorià té dues normes més per ajustar aquest desfasament: si els anys són divisibles entre 100, no és any de traspàs. I si és divisibles entre 400, si que ho és - encara que sigui divisible entre 100.
Amb tot, el calendari gregorià té una imprecisió de 26 segons per any.
Per acabar de ser precisos, hauríem d’afegir un dia cada 3300 anys.
Què més sabien els inques?
_
_
Ells utilitzaven la luna. Per això els mesos tenen 28 dies, que és un cicle lunar. Com els xinesos, comencen l’any al març, que és quan el sol està perpendicular i no projecta ombra. Al juny, les ombres es projecten al sud, al desembre, al nord, al setembre, de nou, no hi ha ombres.
Aha, vale. Un moment! I perquè no començaven l’any al setembre, en comptes del març?
És increïble que encara m’estiguis escoltant! Doncs mira, ells creien en la dualitat. Sis mesos de sequia, sis mesos de pluges. Meitat home, meitat dona. Collita, sembra. Dia, nit. Sol, lluna.
Per tant feien començar l’any en la sembra i continuava amb la collita.
Collons, té sentit!
Si, és interessant, oi? Bé, si et queden més preguntes, ja saps on trobar-me. Gràcies per l’atenció i les preguntes.
No, no te’n vagis, un moment, com et trobo?
Sóc la teva consciència inca, no aniré enlloc, apareixaré quan em necessitis. Que la força de la Pachamama t’acompanyi.