Protestes de Cali
Fascinat de sentir iniciatives lluitant per un ús dels recursos més sostenible pel nostre planeta, visito paradetes molt eloqüents.
Fins que entro a un stand diferent. Un stand més polític i de lluita social. No coneixia la lluita a favor de drets per famílies d’estrats populars. Es veu que desde la pandèmia, a Colòmbia hi va haver una revelió degut a les males condicions que es vivia.
Són gent que omple els carrers en plena pandèmia sense més remei que llençar-si sabent el risc sanitari que això comportava.
Si no tenies menjar, posaves unes estovalles vermelles a la finestra. El problema és que les façanes de les cases es van omplir de vermell ben aviat. Moltes famílies no van tenir altre opció que manifestar aquesta situació, sense saber que moltes altres famílies patien les mateixes condicions.
Cali va ser la primera ciutat que va defensar-se als carrers i la resta de ciutat de la nació la van seguir.
En el transcurs de les protestes, hi va haver baixes humanes per la defensa militar. Passem a la secció dels caiguts, que a vegades no es trobaven protestant en el moment del crim, i la Sandra explica històries horribles de cada un.
No se sap com ni qui és el responsable dels fets. En un dels casos, tot i saber qui va apretar el gatell, el responsable ja és fóra de presó. El seu càstig ha sigut una estadis curta a presó. Se li coneixen contactes amb el ministre de defensa.
Són, en la seva gran majoria, joves de menys de 25 anys. És aterrador. La Sandra ens explica que és la mare d’un dels caiguts, en Santiago, que el van matar un dia que va sortir a celebrar el primer de maig. La seva fotografia està darrere seu mentre ens ho diu.
L’exercici de la Sandra és molt dur, però necessari per conscienciar i donar veu a aquells fets que, d’altre manera queden oblidats.
