Stoc de cop
Arribo a Cali i em pregunten si vinc per la COP, la conferència sobre biodiversitat i pau amb la natura. Jo dic que no. Però se’m desperta el sisè sentit a la vegada que se m’obren el ulls. I si hi vaig?
És una conferència que requereix acreditació. De manera que només m’hi he de colar. No serà cap problema.
És el meu primer dia a Cali i ja sóc dins d’una conferència on tothom sembla ser algú preparat per afrontar els canvis del futur. Després de veure que la gent està molt conciensiada i les meva opinió més elaborada queda pobre al costat del pitjor dels seus arguments, només em queda passar al rol d’oient i fer-me passar per fotògraf.
Estic envoltat de representats d’entitats de diferents països per trobar acords per presentar al manifest de la COP. N’ha de sortir alguns acords que acabaràn com a propostes a l’ONU.
Força indígenes i afrodescendents venen a defensar drets que protegeixin les llibertats de les seves comunitats.
Estic sota un sostre que reuneix moltes vestimentes, indumentàries i maneres d’entendre el món diferents. És increïble.
Conec a força gent i les seves causes. Una d’elles em crida l’atenció. És la de’n Hans. En Hans és xilè i m’explica que fa un any va intentar portar noranta-dos noves regulacions al congrés.
Ell defensa que part de la riquesa Xilena prové de la part oceànica. Parla d’un nou concepte que no és el territori sinó el maritori.
Jo li dic que si aconsegueix fer oficials les noranta-dos regulacions seria molt meritòri. El seu compromís el fa seguir amb el seu discurs, malgrat la meva broma.
En el procés, va rebre un milió de pesos al banc d’un destinatari desconegut. Al poc temps, va patir una pallissa d’un grup que li va deixar una nota dient que s’oblidés de les normatives que volia tirar endavant.
Ell va anar a la policia, però li van dir que els diners i l’atac no tenien relació. Ell sabia que si. Tot i així va continuar amb la seva lluita. Més tard, va patir un intent d’homicidi.
La cosa va parar quan no va sortir escollit, però tot i així les regulacions es van acceptar i ara formes part de la normativa legal.
Diria que és un gran exemple de compromís, hans down.