Catador certificat
L’últim dia de catació va ser molt interessant.
Pel matí, un exàmen teòric sobre l’apartat sensorial quan es tracta de beure cafè. L’exàmen em va millor que quan estudiava a l’escola.
Abans de dinar, l’última cata amb cafès molt especials. Cal encertar la puntuació i descriure bé els cafès.
Per la tarda, una lluita aferrissada per competir i saber qui era el millor catador de l’aula.
La competició consisteix en escollir una de les tres tasses que tenim al davant. Tenim tres tasses, i una d’elles és diferent a les altres dues. La llum és fosca i vermella, perquè no poguem guiarnos pel color. Ha de ser a partir del sabor.
Tenim 6 mostres, qui encerti més guanya. I si encertes el mateix nombre, llavors qui ho fa en el menor temps possible.
Hi haurà tres fases. Som 22, de manera que la primera fase és participar tots. A la segona només hi passen els 8 millors. D’aquests, només 3 acaben a la fase final, sabent així qui és el tercer, segon i primer.
Comença el campionat.
Estic nerviós, però amb cara de bona persona penso per dins que vull apallissar aquells nens. I no, no creieu que per ser nens són dolents. Són molt bons catadors.
Em toca i a la primera fase de ideixo no córrer i encertar el màxim possible. Asseguro molt, i compleixo amb la tasca en 3:14. Això és moltíssim comparat amb els altres. De manera que he d’encertar si o si, o em quedaré massa endarrere.
El problema és que hi ha molta gent que les ha encertat totes i molts d’altres 5/6. Van ensenyant els resultats amb molt dramatisme: 1, 2, 3, 4, 5 i … Batua! He errat la número 6. 5/6 en 3:14, això em pot desclassificar directe.
Van passant els següents, que poden ser els que em fotin una patada fóra de la competició. Alguns així ho fan.
Per sort, amb tota l’emoció que això comporta, quedo segon per la cua. Estic dins dels vuitens de final!
Una nena punyetera ja m’estava despedint. Però sense dir res, li callo la seva ditxosa boqueta i me la faig la meva arxienemiga en secret.
La fase que toca ara és molt difícil. Només tres passaràn. He de ser ràpid i encertar-les totes a ser possible. A l’anterior he tardat molt i no puc repetir la mateixa estratègia.
Quan em toca, vaig ràpid i no repeteixo cap cata. Em foto divuit cullerades a la boca tant ràpid com puc i escullo una opció, tot i no tenir-la clara. Els cafès són molt semblants i només algun detall pot fer que dubtis molt.
Si abans he fet 3:14, en aquell mostreig tardo 53 segons. Ensenyen les tasses per sota, que és on sabem segur si he encertat i 1, 2, 3, 4, 5 i … 6!!! 6/6. En aquell moment ja sé que passo a la gran final perquè ningú ha tardat tant poc.
L’Angie i en Julien em trepitgen els talons i es coloquen com líders per combatre el top3. La meva arxienemiga, tot i encertar les 6, queda quarta. Amb una pena profunda, encaro el final sabent que serà molt renyit.
Primer va l’Angie. Fa 4/6 en 2 minuts exactes. Em toca a mi. Faig l’exercici amb molts dubtes, una mica incòmode. L’acabo en 1:48. He d’encertar almenys el mateix nombre que l’Angie per superar-la. I si! Encerto 4/6. Ara sé que com a mínim seré segon. Només he d’esperar que el marrec tímid d’en Julien la cagui estrepitosament per quedar en primera posició.
Però el cabron d’en Julien tenia altres plans. Un vailet que no ha obert la boca en tota una setmana ara resulta que fa cinc encerts en menys temps que cap dels dos i es situa en primera posició adelantant-nos per la dreta.
A l’imatge i d’esquerra a dreta, l’Steven - professor de cata, l’Angie, en Julien i “el catalán”.
Rebem obsequis. Cadascú un saquet de cafè. Pel primer una cullera de cata i pel segon un filtre v60 molt xulo.
Decideixo que l’Angie es quedi el filtre. Per dos segons he fet que una nena es quedi sense regalet de reis i em sap greu. La condició que li poso es que prepari cafè per tots els alumnes.
Tots els alumnes que ara ja sí, estem certificats com a catadors.
Sent un catador certificat per colombians a una escola de prestigi, ara sí, ja puc seguir el meu viatge.