Yira Morante
Si m’haguéssiu preguntat quant de temps havia d’estar a Bogotà, hagués respòs tres o quatre dies.
Gairebé tres setmanes més tard, surto de la ciutat camí cap a la regió de Tolima. Acompanyo la que ha sigut la meva hosta durant aquest temps.
La senyoreta Yira és l’advocada encarregada de solventar els entrebancs burocràtics per entregar projectes de vivenda a diferents punts de la nació.
El ministeri de vivenda compta amb una persona solvent que ha entregat dos projectes per mes desde fa dos anys. Abans, s’havien entregat dos projectes a l’any.
Una noia disciplinada, que fa exercisi cada matí mentre jo, desde la meva habitació, lluito per aixecar-me del llit.
L’ordre del seu pis reflexa la seva mentalitat serena. La veig treballar desde ben d’hora, ben d’hora, fins que es fa fosc i ja no són hores.
Hem compartit forces moments agradables. Als esmorzars veig com comença el seu dia i ja comencen les reunions i trucades de feina.
Als sopars ens hem resumit com han sigut els nostres dies. El seu projector ha iluminat les nits amb pel·lícules, abans d’anar a dormir. Pel·lícules que hem comentat el dia següent. I que han nutrit les nostres converses.
Gràcies a ella, he pogut entendre més sobre la complexitat de Bogotà i Colòmbia. L’estancia s’ha allargat fins a tres setmanes, que han passat ràpid. He estat molt còmode mentre podia fer vida sense la pressió econòmica de dormir a un hotel.
El més fàcil, crec, és no entendre’s tant bé. Que hi hagi conflictes de convivència o discrepàncies de caràcter. Però per sort crec que els dos hem estat bé.
Per despedir-nos, li vaig demanar si la podia acompanyar a una de les seves entregues. Pel que sé, els projectes es dónen a un grup de gent i quan ella hi va, ja l’esperen. El dia és molt assenyalat i es fa una festa.
Tinc curiositat per veure quina és la feina que s’hi va a fer, com són les vivendes i l’emoció de la gent que les ocuparà.
Estaria bé poder fer saber a aquella gent la feina que hi ha posat i que sovint no es veu. Les celebracions de les famílies m’imagino que són alegries, per això mateix, també comporten pressió per fer-les possible.
Amb tot, celebrarem a Líbano, Tolima, que hi ha una comunitat amb noves cases i que hem compartit una experiència fantàstica.