Forma és contingut
En literatura, la narració és indeslligable dels glifs que la representen. Encara que subconscientment, també s’ha escollit, per tant, dóna informació.
El disseny és quelcom que tothom fa. També les nostres paraules tenen una forma, que hem triat reproduir.
El disseny gràfic és quelcom que tothom aprecia. Així com subliminalment sabem com una persona ens fa sentir, també sabem què ens intenten comunicar quan es tracta de text.
Al word, hem hagut d’escollir entre Arial o Times New Roman quan hem fet un document. I si li donem dotze o catorze punts al cos de lletra. Al WhatsApp, decidim escriure un paràgraf o diferents missatges d’una sola línia. En majúscules o minúscules. Posem puntuació. Negreta, subratllat, cursiva, etc. Són decisions de forma, que idealment acompanyen el missatge del contingut.
Perquè parlo d’això? Bé, us vull explicar què he fet avui. He recorregut la ciutat en cerca de les fonts tipogràfiques que reconec. He llistat les que en sé el nom. He hagut d’identificar i recordar com es deien.
El següent és un recopilatori del que he vist. Ha sigut un exercisi alliberador. Pensar en això sense escupir-ho enlloc és un soroll mental notable.
Heu jugat al joc de trobar paraules que formin les inicials de la matrícula del cotxe del davant?
Això és el mateix, una vegada comences, no pots parar. Ho sento, però aquest és l’exercici fruit de la meva teràpia:
Futura. La més utilitzada i molt representativa d’organitzacions públiques aqui a Bogotà.
Baskerville. Diria que la segona més utilitzada. Molt present a negocis de serveis i alguns bars.
Akzidenz. Difícil d’identificar, però la seva elegància junt al palet dur de la ‘r’, la fa seriosa i professional.
Lobster. Divertida, suau i bonica. Un text comfortable per un missatge acollidor.
Arial. Un text agradable amb una presència neutra. No és sol utilitzar ja que ja n’estem farts de veure-la.
Times New Roman. Li passa el mateix que l’Arial, però en versió serifa. Suposo que ni l’alcaldia ni la presidència volen dedicar masses recursos a la seva imatge.
Carbon. Quasi mono-espaiada, representant una versió entretinguda de la caligrafia de la màquina d’escriure.
Trebuchet. Per a intelectuals. Escriptura avançada o sensible sobre algun material. En aquest cas una biblioteca.
Gotham. Molt explotada sobretot en contextos moderns. Una lletra rodona i desenfadada.
Calibri. Quan tens mal gust, però saps que l’Arial o la Times ja estan vistes, canvies a aquesta.
Helvetica. Explotadíssima, però mai cansa. Aquesta és coneguda per ser la més elegant.
Museo. Lletres rodones i suaus amb serifa recte i súbtil. No confondre amb l’Archer, que té serifa rodona. És maca perquè si.
Myriad. Quan tens mal gust i utilitzes Adobe, utilitzes aquesta.
Oficina. No pots pretendre utilitzar aquesta sense ser un entès en tipografia. Només pocs lletrats d’aquest art són els seleccionats per representar aquest honor. Oficina va bé per texts llargs com diaris o descripcions.
Bernhard. Només un Déu tipogràfic té el privilegi de utilitzar aquesta. El seu eix baix visible en el pal del mig de les ‘a’ o ’e’, és creatiu, dinàmic i molt atrevit.
Impact. Quan vols fer un rètol, però la negreta de l’Arial no és suficient, utilitzes aquesta.
Comic Sans. Quan res t’importa més que la felicitat, aquesta és la teva.
Clearface. Gruixuda i divertida, per rètols que volen destacar per ser guais.
Balloon. Quan vols destacar per ser guai, però vas néixer el segle passat.
Rockwell. Una serifa duríssimament recte la fa elegant i seriosa. Dura, però amb bon gust.
Mistral. Una lletra a mà força potent. Si us agrada la pelicula ‘Drive’, és la que s’utilitza al cartell.
Din. Lletra de cos alt que li dóna pes i majestuositat. Elegància i serietat amb serifes minimalistes.
I de moment això és tot. Si en reconec més, ja us ho faré saber. 😌