Breu resum històric
Després d’uns dies sentint dades i aconteixements històrics pretenc fer un resum del que tinc ara al cap abans que se’m oblidi. Moltes coses les dic de memòria, així que no és cap llibre històric. Més aviat un recull d’informació que escupo, amb tot el rigor que puc, sense pretensió que se’n faci cap llibre.
Més o menys fa així:
Simón Bolívar i el Sr. Santander eren criollos que van lluitar per la llibertat de Colòmbia el 1810. Amb ells, es va formar la nueva granada, que per apropiació es va canviar el nom a la Gran Colòmbia. Contenia Equador, Colòmbia, Veneçuela i Panamà.
Bolívar va liderar amb Santander de vicepresident fins que van veure que la seva ideologia discernia entre el que més tard, el 1848, es va quedar com dos partits diferents, els lliberals amb Santander i els conservadors amb Bolívar.
Colòmbia va passar moments de fricció entre els partits, tant és així que va aparèixer un advocat que va tenir molt renom degut a defensar els interessos del poble en la coneguda massacre de las bananeras el 1928. Aquest era el senyor Jorge Eliecer Gaitán. Abans de les eleccions, el 1948 tothom sabia que anava a guanyar, però un dia sortint de la seva oficina a la carrera 7 el van matar a trets.
Els lliberals surten al carrer i destrossen el carrer principal de Bogotà i ocupen el consulat. A tot el país és repliquen aquests altercats coneguts com ’el Bogotazo'.
Com que els atacs entre uns i altres continuen, el paper dels paramilitars pren importància. Serà una milícia que defensarà els interessos privats colaborant amb els militars oficials.
Per tal de desenredar el conflicte. El 1958, la idea és fer un front nacional amb conservadors i liberals per a que tothom se senti representat.
No convençuts pel nou sistema i amb l’influència de Rússia i Cuba com sistemes alternatius, el 1964, neixen agrupacions com les FARC, el EN i ELN. Sent aquestes milícies armades que amenacen el govern i status quo del país.
Amb tot, un nova branca conflictiva neix, el narcotràfic. Això afegeix conflictes entre bandes.
Mentrestant els conservadors governen i tenen la directriu d’acabar amb la lluita de les guerrilles. Tant és així, que els soldats obtenen privilegis pels morts que deixen pel camí. Això provoca que hi hagi innocents morts coneguts amb el nom de falsos positius. Solien ser la gent més humil que no tenia recursos per manifestar la seva pèrdua ni el crim.
El 1993, Pablo Escobar mor. S’enceta una època de narcotràfic més alterada amb l’incentiu d’omplir el buit que deixa Escobar. La legalització dels paramilitars es fa necessària el 1997 per controlar la situació.
El pacte de pau amb les FARC no s’aconsegueix fins el 2016. El problema és que alguna part se’n divideix i es considera una pau a mitges. La realitat és que les famílies de víctimes de falsos positius encara es busquen.
Gustavo Petró surt escollit el 2022 sent el primer president progressista de la història de Colòmbia.