El tarot t'ha rot
Mai he cregut en les coses que no tenen una explicació científica, però…
…de cop una preocupació infundada fa que se’m tirin les cartes del tarot sobre la taula. Amb escepticisme, accedeixo perquè no hi tinc res a perdre. Passi el que passi, no crec que canviï res del que opino sobre aquelles cartes.
De manera que després de barrejar-les surten les que veieu en la imatge en aquest ordre. Primer l’emperador, segon el boig i tercer i últim, el diable.
Quan veig la última carta ja penso que alguna cosa ha d’anar malament. Però abans, tot ho acompanya una explicació.
La primera carta ens representa el passat. L’emperador em diu que estava aposentat amb les meves pertinències. En un món estàtic, però amb desconeixement del que hi havia més enllà de les meves terres. La comoditat personal i material em feien seure cofoi en el tro.
La segona carta parla del present. El boig. En aquest cas, una persona que porta poc equipatge i es dirigeix al que sembla un precipici. Viatjar lleuger i despreocupat del que pugui passar. Sense masses plans, sense un objectiu gaire clar, però amb una actitud convençuda i amb la ment oberta.
La tercera, contrari al que jo pensava, no representa el futur, sinó que són recomanacions. El diable em diu que gaudeixi, si, però evitant caure a un pla massa terrenal. Amb la ment oberta del boig, he de acceptar el que em vingui. I que eviti repetir en excès un passat massa limitat amb excés de comoditat.
Sé m’escapa un somriure de nerviosisme. Em giro a buscar on és la càmera oculta. Els bruixots amb turbants, barruga al nas i bola de cristall, tenien raó?