Déu n'hi d'or
2000aC a les muntanyes dels Andes es descobreix la metal·lúrgia. Les ètnies colombianes que existien abans de la colonització són incomptables i tenien un gran domini de l’orfebreria. Tant és així que van impressionar als colons fent que entre l’ambició d’uns i la defensa dels altres, creessin la llegenda de el Dorado.
Els cacics eren les figures representatives de les societats indígenes. Tenien poder sobre el poble i vestien tot tipus d’adornaments. Fa 5000 anys s’adopta l’agricultura en comptes de la caça, i així neixen els poblats, i les figures de poder.
El 1536 els españols comencen a buscar la ciutat feta tot d’or. No se sap qui ho esmenta per primera vegada, però m’imagino que algú es volia desempallegar dels conquistadors i els va assenyalar un camí que marxés ben lluny.
Després d’un any preguntant per una ciutat coberta d’or. Ja era l’hora d’assumir que els havien pres el pèl. Això o s’ho inventen per continuar finançant l’exportació.
Al llac de Guatavita s’hi fa una cerimònia. És una barca amb txamans i cacics coberts d’or. Condueixen la barca fins al bell mig del llac, i allà, és despullen desfent-se de tot el material i tirant-lo a l’aigua.
El Dorado doncs, devia ser tot l’or que hi havia al fons d’aquell llac.
La Paula i jo repassem totes les peces del museu de l’or de Bogotà. Li dic que ja sóc experimentat amb els indígenes i compartim coneixements sobre la seva cultura.
Pregunta per les cerimònies, per la seva cosmovisió i una cosa porta a l’altre, inevitablement hem de tocar el tema de les drogues. L’ aiaguasca, les fulles de coca mastegades amb calç marina, fulles cremades i esnifades, etc.
Poso ulls com taronges i per pur interés antropològic, així com veient la seva passió per entendre antigues civilitzacions, li pregunto si ha provat cap d’aquests remeis. Sembla que he tocat la tecla correcte. Ella ho ha provat tot. No ho diu així, però resumint, si, tot. En aquell moment m’imagino que les seves festes deuen ser quedar amb amics vestits d’indigenes, pintats i amb piercings, fent cerimònies ancestrals.
Continuem el tour del museu amb més factors antropològics, com les seves creences.
Una curiositat que no sabia és el mite de l’orígen. Del llac de Iguaqüe, en surt una dona i un nadó. Els dos poblaràn el món i tornararàn transformats en dues serps cap a dins l’aigua.
Aprenc moltes curiositats i repasso coses que ja sabia dels Tayrona i en concret del kogui.
A vegades em sento com Indiana Jones, però sense cap missió.