Autobús a bogotà
A la terminal d’autobusos, pregunto pel següent autobús cap a Bogotà, però veig que són empreses diferents. De manera que pregunto per si hi ha alguna informació centralitzada per saber quin és el següent.
L’encarregat de donar informació no m’ho pot dir, només em diu que són 6 empreses i he de preguntar-ho jo. Crec haver preguntat a les 6 i escullo el proper bus que surt.
Vaig a l’autobús en qüestió i n’hi ha un llampant i més modern al costat que surt mitja hora abans. A més sembla que tingui tot tipus de luxes. Alguna cosa m’he perdut, està clar.
A les parets del autobús que m’ha tocat, diu que té servei de wifi, pantalles amb música i demés.
Quan hi pujo les pantalles han estat arrencades. Pregunto pel wifi, i en diuen que ha sigut robat.
Quan sortim de Medellín unes 10 persones baixen. Avancem un tros, passem el control, i les mateixes 10 persones tornen a pujar.
- “Què coi està passant?”
La del meu costat riu i m’explica que això són més diners pel conductor.
Curiós, aprofito per preguntar una altre cosa:
- “Com és roba un autobús? Per la nit, és rebenta la porta i t’emportes tot el que hi ha dins?”
- “No ho sé, hi ha moltes maneres. Imagina-t’ho”
La senyora del costat i jo anem discutint les coses que passen en aquell autobús.
Algú es preguntarà, perquè puges a un autobús que tarda gairebé dotze hores, en comptes d’anar amb un avió d’un parell d’hores?
La informació és poder. I la falta d’informació, és estar cardat. La senyora em diu que aquí la gent són com autònoms. Decideixen fer per si mateixos. I si el conductor vol anar per una via secundària, ho farà. Però això és informació que no sabràs abans de pujar a l’autobus. Igual que no sabràs que el wifi ha estat robat O no hi ha pantalles.
Tampoc saps si aquell conductor pararà i recollirà les persones que ell cregui.
Al final, aeribem quan ja portem 13 hores d’autobus. Em quedo demanant un taxi des del meu seient per no esperar fora.
Sóc l’últim de baixar i el conductor em diu que ja hi som.
Amb la reserva del taxi ja feta, li responc:
- “Si si ya bajo, perdona, és que le he cogido cariño”