Jardí botànic
Seguint amb la sessió cultural, avui aposto pel jardí botànic. Em va quedar pendent quan vaig passar-hi i estava tancat.
De seguida veig que no és el que m’esperava. És una espècie de parc gran amb espècies de flora i fauna d’entrada gratuïta.
Si, fauna. Segueixo un dels caminets gairebé m’emporto un cuquet per davant. És una oruga peluda que es penja dels arbres amb un fil invisible. Està esperant que passis per enganxar-se a la teva pell i mossegar-te.
A més, tenen un caseta de papallones, una zona plena d’orquídies, uns edificis per conferències i administració molt moderns amb molt bon gust. És apostoflant.
Quan ja no em podia imaginar veure res millor, arribo a un llac molt bonic amb aneguets. I és llavors quan, a la vora de l’aigua, entre les canyes, un dinosaure petit em diu hola. Una iguana. Me la miro amb els ulls com taronges. Fins que amb les passes d’una parella que s’acosta, l’animaló s’envà cap a l’aigua.
Jo els hi ssenyalo que allà hi havia una iguana. Que és força gran i que si ens hi fixem hauria d’estar a prop.
De cop, sento una presència. El meu sentit aràcnid em diu que estic enmig d’alguna cosa. Em giro i deixo anar un crit d’espant.
Una iguana més grossa amb cresta taronja i cara de mala llet es dirigeix cap a mi com si fós un lleopard avançant per capturar una gasela.
El senyor iguana mascle gira cap al llac a buscar la seva esposa. Ens passa per davant com si anés a buscar el pà.
Encara en xoc, un altre parella ens avisa que més endavant n’hi un de més gros. I és cert. Un bèstia del juràssic està resposant còmoda sobre una branca. És un iguanot enorme tunejat amb acabats blancs.
Com que s’hi posa bé, li faig una foto.
Pot ser que s’assemblin entre si, però si les observerves amb deteniment, veus que no totes són “iguanes”.
Em pregunto quines altres criatures paranormals habiten aquell lloc. No molt més tard, davant de l’edifici d’administació del jardí botànic, una tortuga en forma de pilota està atravessant el carrer. Deu ser funcionaria - penso.
Meravellat pel lloc, passo dins d’un edifici molt xulo. S’hi fa una conferència de botànica, com no, i m’hi deixen passar.
Rebo algunes mirades. He hagut de firmar un paper on només hi havia tres noms, osigui que la resta deuen ser alumnes que es pregunten qui coi dec ser.
Amb la meva cara de póker, espero a el descans per escapar-me sense aixecar més sospites. Evito trepitjar cap branquilló ni fulla seca, prenc el cafè i galetetes d’invitació i me’n vaig a pas d’iguana.