Museu d'Antioquia
La Janet em fa reflexionar. Al Museu d’Antioquia de la ciutat de Medellín les obres de Botero s’exhibeixen amb la seva notòria desproporció i voluptuositat. Unes característiques cridaneres que persegueixen distreure de la crítica que si amaga. La Janet apunta a la seva crítica, la qual pot passar per alt, senyalant detalls que envien missatges ocults mofant-se del poder, el sistema o l’església.
No només les versions amples són per divertir. Són entreteniment que camufla atacs, per això és art.
Al primer pis, m’hi trobo una exposició temporal que parla de la festa en els temps de Pablo Escobar. La supervivència moral en els pitjors temps de Colòmbia. A l’entrada, un billar amb tres boles incita a jugar-hi. Em poso les botes de jugador de billar i accedeixo a viure l’obra interactiva.
Començo a fer combinacions sense massa sentit fins que un dels treballadors del museu m’ensenya el que se suposa que he de fer.
Sense gens de pràctica, ho intento. S’ha de picar la bola tocant les dues altres. Si en toques només una, l’altre comença amb la que no has tocat. Si no en toques cap, canvia el torn repetint la mateixa bola. En el cas de tocar les dues, segueixes tirant.
És un joc complicat que en Jerson sembla dominar amb certa traça.
Ens hi estem una bona estona. M’ensenya com donar-li efecte a la bola, com tenir en compte la trajectòria de les altres, com utilitzar les parets, etc.
Cap al final, he aconseguit fer un parell o tres caramboles. El que semblava només existir al programa de Nadal a tres bandes, ara pren vida sobre el taulell, sobretot per part seva.
És tot un món que requereix de molt pols, precisió i pràctica.