'El viajero' desatès
Fa gairebé un mes arribava a Medellín. No sabia gaire, encara, de com funcionava el país, ni del que podia esperar de la gent.
Crec que quan portes un mes comences q entendre coses que abans no podies esperar que passessin. No en sóc cap expert, però ara sé que pot passar més acuradament que abans.
En aquell moment buscava fer un voluntariat com fós. Preguntava als hotels i restaurants si necessitaven ajuda canvi d’allotjament i/O àpats.
Vaig dedicar un dia sencer a rondar pel casc més turístic oferint la meva ajuda. A la majoria, dubtaven i m’acaben dient que no els encaixava.
Vaig aprofitar també per preguntar a l’hostal on era en aquell moment, El viajero, una cadena de gran reputació als llocs més populars. M’hi allotjava i creia que podíem fer un bon tàndem.
En un principi, la Luisa, una noia amigable, em va rebre i va dir que era una possibilitat. Havia de consultar-ho amb en Will, el seu cap.
Vaig preguntar per ell matí i tarda. No semblava que en Will donés senyals de vida, i la resta em donava llargues.
Vaig entendre que era un no, sense haver rebut resposta. M’escrivia, i quan dic que m’escrivia, em refereixo a que escrivia a la Lluïsa, la qual no em responia als missatges.
Per ser turista, crec que vaig dedicar massa temps en passar per recepció rebutjant a veure altres coses, demanant per en Will. Will does not have will to see me - o ‘En Will no em vol veure- me n’enfotia amb un joc de paraules.
He continuat el viatge durant aquestes setmanes. I ara que he tornat a Medellín, he tornat al E l Viajero, no ha dir res, sinó perquè a vegades hi ha bon ambient.
Vaig tenir el bon gust d’enviar un missatge a la Luisa, dient que tornava, per si em volia contestar alguna cosa. Però mai em va respondre a cap missatge.
L’intercanvi de voluntari-empresa és un contracte de paraula on l’empresa també dóna una imatge. No és un cafè amb un desconegut. Vaig reunir-me amb la Luisa per parlar del que necessitaven, del que jo buscava, etc.
Endevineu a qui he vist atenent a la barra. No, en Will no. A la Luisa.
- " Quiero un combinado"
- " Hola, de que?"
- " De atención y respuesta"
- " ¿Como?"
- " Te acuerdas de mi?"
- " Si, si que me acuerdo"
- " Bueno, no sé si sabeis ya si me necesitas como voluntario o no" - mirant el rellotge que no tinc
- " No al final hemos visto que no lo necessita la porque ha estamos cubiertos"
- " Muy bien. ¿Ves? Eso és una respuesta"
- " Ya, és que Will és mi jefe y sufió una calamidad personal. No pudo atender esà solicitud. Yo no podia responder por el."
- “Si quereis mi opinión, eso mismo és una respuesta.”
- “En ese momento tampoco lo sabia…”
- “¿Sabes que? Mira, os perdono”
- “Ya, vale”
Em diu que ha d’atendre la clientela. I marxem en direccions oposades, com els nostres pensaments.