Tot té un preu
Torno de Cartagena. A la costa tot costa. Els preus són força més cars que a terra ferma i me’n torno a un lloc que em va agradar. Em va deixar bon sabor de boca, tant, que no em fa res tornari, ans al contrari.
Em busco una habitació, un noi de poques paraules m’atén, m’enswnya la meva habitació, deixo les coses i surto a passar-m’ho bé.
Sopo unes empanades, del poc que queda per poder menjar ja sent fosc. Deuen ser les 11. Faig una cervesa i tot un dia de trajectes, m’aventuro a fer una volta pel poblado, el casc antic de Medellín.
Ja hi he estat, sé bé que m’espera, però entre la fauna vull trobar algun lloc tranquil on prendre algo.
De camí em vaig trobant bars, això sí, aquests cobren entrada i no et deixen entrar amb xancletes. Si, vull que els peus respirin, així que m’he posat còmode.
Despreocupat, crec que trobaré algun lloc amb un perfil d’ambient distès.
A mesura que arribo al poblado veig el que ja en tenia, rues de gent. No és gent, són sobretot noies que treballen de nit.
Els seus vestits extremats es diferencien de les que només surten a ballar.
És tant exagerat, que sembla impossible.
Després d’escapar de moltes invitacions, un promotor em diu que un lloc és gratuït, em conviden a un xarrup i a més, en diu que hi ha una promoció de cerveses.
M’asseguri del que em diu, i pujo a un primer pis que sembla buit. Una senyoreta em segueix i em pregunta que vull.
És molt proactiva, molt carinyosa i seductora. De seguida la tallo dient que si el xarrup és gratuït, el vull.
La noia m’aclara que el xarrup és gratis amb la promoció. Osigui que he de beure’m les cerveses.
No és el mateix que m’havia promés el noi, i dic que ja estic bé. A pesar de mostrar tots els seus encants, no canvio la cara.
No sembla que em pugui quedar sense consumir, així que me’n vaig del lloc.
L’amabilitat és torna decepció.
Em despedeixo i camino fins a Provença, un barri més enlairat i festiu.
Veig més del mateix. Potser més dissimulat,m. Ara no són noies de companyia, sinó amfitriones.
Una noia uniformada de vermell em pregunta que vull .Li dic que estic bé i que, en cas que necessités algo, l’avisaria.
Les cerveses valen gairebé deu vegades el que valen fora. El valor afegit són elles ballant amb tu, i riente les gràcies.
La prostitució no s’accepta a aquell local. Això sí, després tot està permès.
Després d’observar una fauna que no m’agrada, torno a l’hostal.
Són les quatre.
El noi l’obra la porta - ‘pudo ver el entorno?- em consulta.
- “si….” - guardo certs segons després de dir - " el mundo està…" - no acabo la frase perquè sembla que sentèncii tota la ciutat.
- “jodido” - acabant-me la frase