Tax free

Tax free

Escrit en un avió de Cartagena a Medellín. Inspirant en la soledat de l’espera.

Diu així:

_
_

El buit, el desig i el pànic

No deixo mai aquest trifàsic

Engarjolat com a càstig

Entre fracàs i èxit de plàstic

_
_

Pervers dolor tàntric

Concebentme tant xic

Digne d’un agònic llarg crit

Com Munch i el seu clàssic

_
_

Rebutjo encallar-me, com un àlfil

Fer, sense preguntar, el que m’han dit

Provoco pacíficament, com Ghandi

Vestit ajustat d’un somriure càlid

_
_

Hi ha espurnes felices, cal dir

Recordo confort dolç, però fa mil

És camuflen subratllades de pàlid

Sent esborrades per un sant vil

_
_

Empresa de recorregut ràpid

Amb rumor i fresa, més que càntic

Cap promesa de camí fàcil

Omesa de delícies a canvi

_
_

Cerca desafiant de càlcul quàntic

Àmbit fugisser de gir dràstic

Destí sàdic s ense trajectes amb taxi

Que esquivin el trànsit de forma àgil

_
_

_
_

Marcant petjada sense cometre cap crim

Que la mort em dansi, ballaré fins que em cansi

No haver sentit, és l’únic final tràgic

És un gran cim, ens veiem a l’alt pic

_
_

Apuntant a rosa, vivint en blanc gris

D’ombres a la cova, sent qui se sap dins

Alhora que troba com a propi un clar fi

Pertànyer i propòsit, a cost de tax free