Voltes per Cartagena
Passejo per les muralles que envolten Cartagena d’Indies. Les voltes interiors ara els ocupen botigues d’artesanies tradicionals. Mentre escolto les ofertes dels botiguers em fixo que la porta de la volta 13 està segellada.
Serà que la tanquen per evitar els mals auguris? Desde quan déu romandre així? No puc evitar preguntar-me mentre avanço cap a la següent. I la següent és un lloc tranquil. Hi veig una senyora d’uns seixanta anys asseguda en un balancí de fusta que grinyola quan es mou. Sembla un lloc tranquil, més que els altres, per llençar les meves preguntes.
-“La volta 13 està tancada” - dic directament.
No sabia el que això despertaria. La seva resposta fa que la resta del dia segueixi un fil que no s’acabava.
La senyora Elvira, amb la seva companya Patricia, que vindrà després d’anar a recollir un dinar que té encarregat, m’expliquen perquè la porta és tancada, i acabarem parlant dels temps que corren avui en dia.
L’Elvira comença explicant que totes aquelles botiguetes de la muralla estan en la mateixa situació. L’ajuntament els vol fora. Els contractes no els ajuden a mantenir el lloc, ni tampoc les mensualitats que han de pagar. Les herències no es mantenen, de manera que aquells negocis no poden passar als fills. Són les 12 i diu que encara no ha fet ni una venta. Se la veu desesperada, i entre una cosa i l’altre, és desfà. Les seves llàgrimes em fan posar la pell de gallina. Amago els braços tot intentant animar-la.
Entra en detalls més personals. Els seus fills ja són grans i tenen feina. Vol deixar-los finques mentre sigui en vida. Ella és un altre exemple de mare que ha criat els seus fills sola. A Colombia veig que és força comú. Em sento devastat quan em diu que no és per cap irresponsabilitat, és viuda. S’hi va quedar fa temps. Va haver de marxar de casa seva perquè no estava al seu nom i no se la podia permetre. Estalviadora com diu ser, va poder tornar a comprar una vivenda, tot i que el barri sigui pesat, reconeix.
En algun moment para. Quan ja es troba millor em diu coses molt boniques. Com que m’estima i que dec ser un àngel caigut del cel. Als seus ulls hi veig dolor.
La Patrícia arriba i veu l’escena. Jo bec una Coca-Cola que m’ha regalat, mentre escolto ambdues queixant-se de com estan les coses.
No s’hi pot fer res perquè hi ha moltes mans ficades en finques properes. Les inversions són grans, fan que els negocis annexos es revaloritzin i això els acaba afectant a elles.
-“No esteu soles” - els hi recordo -“sou totes les voltes de la muralla, us heu de defensar junts”
Els advocats defensen els interessos dels negociants, però transmeten estimacions realistes per no jugar amb les seves esperances. Només es pot guanyar temps perquè evitar desallotjaments és impossible.
Un tema porta a l’altre. Altres exemples de casos injustos, com el cafè del mar. La pobresa de les afores de la ciutat. El comportament violent dels qui demanen almoina. El canvi dels últims cinc anys desde la immigració de Veneçuela. Són canvis de tema que realment segueixen un fil. I l’anem estirant.
No solucionen res, però em despedeixo donant ànims. Me’n vaig amb mal cos.
No sé cap a on anar. No puc parar de pensar en com, desde òrgans públics, no es defensa a gent que porta una vida en una professió, com l’Elvira.
Passo pel cafè del mar. L’altre cas conegut per ser un tancament recent d’un bar. L’home que descansa dins és de respostes escuetes, però igualment esclaridores. No afegeix més detalls, però confirma la indignació que viu.
Vaig cap a l’ajuntament. El sol és fort. La gent no es mou quan és el migdia perquè la calor és sofocant.
A l’ajuntament em diuen que l’arrendador d’aquells espais realment és el ministeri de Cultura. Ja que hi sóc, aprofito i demano l’adreça. Me la donen, però m’adverteixen que molt probablement no obtindré la informació que vull.
Me la jugo, ja posats, i vaig al ministeri de Cultura. Em fan esperar, fins que el personal de seguretat em fa saber que l’administrativa està reunida i no en podrà atendre. S’apunta el meu contacte en un paperet i m’assegura que se’m contactarà.
El fil s’acaba aquí. Si em contacten, el ministeri de cultura m’haurà d’explicar què vol dir cultura per ells.
