End of journey
He anat a Minca, a Tayrona, a la playa de los naranjos, i la costa de guachaca. He vist les cosete maques que guarda aquest indret. També noto els desavantatges d’estar estàtic en un lloc. La feina de bar de sis hores al dia fa que les cames es cansin. No seus gaire, i el estar dret pesa un mica. Suficient com per plantejar-te sortir fora. La rampa criminal que faig cada dia cap al bar fa que et pensis dues vegades què necessites i si cal pujar O baixar. Aquest aïllament enmig de la selva i les picades de mosquit m’estan convidant a moure’m. També la sensació de voler aprofitar el temps de viatge. Encara que marxar signifiqui no saber on anar. Ha sigut una bona experiència, però no sé si repetiré. Almenys no sé si de la mateixa manera. He posat una data final a la meva estança, sent aquesta l’última setmana.