Una conversa de pobresa
“Que has fet avui?” - li pregunto a una noia amb la que hem coincidit a hostals de renom per la zona de Santa Marta.
Estic anant a hostals els quals tenen un conveni amb el lloc on treballo de bàrman. Així no he de pagar i puc dormir a altres llocs, això sí, tots tenen algo en comú, està ple de turistes que no trepitgen llocs que no hagin sigut recomanats abans per un altre d’aquests turistes. Un cercle viciós de comoditat i benestar que començo a no soportar.
“He anat a Minca” - respon la River, de cabells pèl-rojos i d’accent molt australià. La conversa transcorre en anglès, però crec que val la pena traduïr-la. Fa un silenci i continua - “estic una mica farta que m’estafin”.
Marc - “Ja, això sol passar”
River - “Però no hauria de ser així. Veuen a una blanca i apujen el preu de les coses. On està la igualtat?”
M - “T’entenc. Tot i que també els entenc a ells.”
R - “Bé deixem-ho, i tu? Què has fet?”
M - “Jo he anat al mercat local, hi he menjat, i hi he passat una estona parlant i veient com era.
On has estat de Minca?”
R - “He estat a un lloc que es diu el Pozo Azul. Al costat del riu s’hi estava molt bé. Llavors he tornat. Només hi he estat un dia perquè demà ja agafo el vol de tornada. Ha sigut a la tornada que el senyor que m’ha portat m’ha demanat més diners del que realment valia. Perquè fan això? És pensen que tinc més diners quan en realitat el meu compte bancari ara mateix està buit i he de passar una setmana amb molt poc”
M - “És perquè realment comparat amb ells tu ets rica. Tu tens a qui demanar, o com aconseguir diners si realment vols i ells ho saben”
R - “Però perquè demanen diners i no treballen?”
M - “Simplement a vegades no hi ha feina”
R - “Però perquè a Australia si i aqui no?”
M - “La pobresa significa que no tens una cosa. No es que no vulguin treballar, és que no guanyaran diners per més que treballin. La pobresa no significa que no ets pots permetre una coca-cola, sinó que no la pots comprar perquè no existeix”
R - “Però aquí tenen terres. Tenen menjar i cafè. Perquè no planten i recolecten?”
M - “L’economia és complexe. Si tu tens un mango i tens dos possibles compradors, el vendràs a qui més et pagui. Tot el que es pot exportar s’exporta i això deixa el país desproveït. També s’han de respectar acords d’intercanvis entre països. Això fa que algunes coses no canviïn fàcilment. Als diners no els hi agraden els canvis.”
R - “I perquè els poderosos no fan res per canviar-ho?”
M - “Quan jugues al monopoli hi vas guanyant tens poder suficient per fer que el més dèbil no guanyi. Quan ja tens un hotel, el més probable és que acabis guanyant amb hotels a cada carrer.”
R - “I com ho podem canviar?”
M - “No crec que hi hagi grans confabuladors. Crec que els culpables som nosaltres mateixos. Per tant diria que escollint bé les nostres accions. Les nostres decisions de compra són petites però importants, al final és el nostre impacte.”
R - “I a qui s’ha de comprar?”
M - “S’ha de repartir. No es pot anar als mateixos hotels a regalar més diners, s’ha de sortir d’aquesta bombolla que només enriqueix a uns quants i s’ha d’anar, per exemple, al mercat local i menjar allà”
Sona l’avís que la seva comanda està feta.
Un gelat de vainilla fonent-se sobre xocolata calenta l’espera. Ella l’agafa, se’l posa al davant i seguim conversant.
M - “Quan aterrés aqui i veus a tres persones en una moto et preguntes perquè coi no van amb casc. És perquè no en tenen. Perquè no se’l poden comprar. Perquè si has de triar entre casc O menjar, triaràs menjar”
R - “Però perquè a Australia això no passa? Perquè aquí és diferent?”
M - “Per tenir un casc, necessites que algú amb diners inverteixi en una fàbrica. Hi hagi una cadena de distribució i aquest casc el puguis comprar. Aquí tenen cascs, és un mal exemple, però algunes coses simplement no hi són”.
R - “Em refereixo a perquè som rics i ells no?”
M - “Segurament tindrà a veure amb la colonització”
R - “Quins són els països més pobres?”
M - “Si parlem de pobresa, està escampada per tot arreu, però si ens referim a una gran extensió molt pobre, segurament parlem d’Àfrica.”
R - “I perquè?”
M - “Segurament té a veure amb el colonialisme i el joc del monopoli del que parlàvem abans.”
R - “M’agradaria fer algo per ajudar. Ensenyar a cultivar. No ho sé. Donar diners a una entitat que els mostri com sobreviure perquè no hagin de demanar. Que puguin menjar i que es pugui rebre a la gent que ho necessita.”
M - “Crec que si vols fer això el millor és fer-ho tu mateixa. Esculls un lloc i fas un projecte així”
R - “Si, però a mi m’agrdaria ensenyar-ho i després marxar. No em vull quedar allà”
M - “Series una mentora doncs”
R - “Vull mostrar com fer-ho perquè altre ho portin”
M - “Llavors series una mentora de mentors. Està bé. Però poden haver-hi conflictes. Algun problema pot sorgir.”
R - “Seria un projecte basat en la confiança i els valors”
M - “Ja. Però en la naturalesa humana hi ha comportaments impurs, a vegades. Necessitaries una normativa. Unes lleis, potser.”
R - “Estaria basat en els respecte. S’edicaria perquè no hagués de passar això. La gent de tot arreu podria venir seguint aquestes normes.”
M - “Alguns sistemes ja són així. Tenen un mentor a seguir. Els processos es fan seguint la seva voluntat i es respecten força les normes, s’anomenen sectes”
R - “No! Seria un ecosistema on la gent no funcionaria amb diners. Seria per cobrir necessitats bàsiques per dormir i menjar”
M - “És possible que en algun moment algú tingui una necessitat que no sigui bàsica. No sé, un paquet de cigarros. Una moto…”
R - “Això sempre ho podrien trobar a fora”
M - “Amb quins diners ho comprarien?”
R - “…”
M - “És complicat. Estàs intentant crear una alternativa a com s’organitza el món. Una alternativa d’una ciutat.”
R - “Ja”
M - " No deixis de fer-te aquestes preguntes. I quan tinguis aquesta societat, truca’m, que vindré"