Valle de Cocora
Surto de Medellín cap a Pereira intentant descobrir una mica l’essència cafetera de Colòmbia.
A Pereira, una ciutat sense gaires alicients, me n’adono que hauré de visitar les parts rurals més apartades si vull veure la bellesa d’aquest indret.
Prenc un autobús cap a Salento, un poblet turístic des d’on s’arriba a la Vall de Cocora.
La gràcia d’aquest lloc és la riquesa de flora autòctona. El paisatge és dens i verd. Les palmeres són el que més destaca i sobre els turons de la vall.
Conec a dos catalans, en Pau i l’Abel, que avancen sense por cap a Morrogacho. Un pic de 3450 metres d’altitud. Junts fem cim i tornem en sis hores. Ens acompanya un dia ennuvolat, perfecte per evitar la calor que sol fer. Ja anem preparats amb menjar i aigua per fer l’ascensió amb èxit. Un cop tornem a la vall, un Willy, una altre marca de Jeep, ens du de tornada amb un munt de gent, això sí, agafats del darrere anem de peu cap a la plaça principal, d’on hem sortit al matí.