I què tal per Veneçuela?
Quan dic que vinc de Veneçuela i d’estar a Caracas durant les eleccions, la reacció general és preguntar-me sobre com està Veneçuela i com han anat les eleccions.
Com que només hi he estat en aquest ambient, no puc saber si el que vaig viure és algo passatger o és la tònica general.
Jo la vaig viure amb tensió. Potser per ser la primera del meu viatge per Sud-amèrica, o potser perquè no podia treure la càmera de fotos. Potser perquè tot i no anar ostentós, creia que em veien com un europeu ric. Diuen que s’ha d’anar en compte i amb sentit comú per tota Llatinoamèrica, però allà vaig notar més austeritat. Menys opcions al supermercat. Serveis com certes targetes bancàries capades. Només els dolars extrangers són vàlids. La seva pròpia moneda, els bolivars, només circula per petites compres. Pocs locals accepten pagament amb targeta.
Això si, els preus no són més barats. Sorprenentment la vida és força cara i la gent té més d’una feina per poder sobreviure.
Un pais amb control d’immigració a l’entrada i a la sortida. Preguntes a l’entrar i sortir.
Si busques hotel per internet, en surt un.
Un, no a Caracas, a tot Veneçuela.
La gent amable un cop hi parles, però amb reticència a començar les converses. No sé si és així, però ho associo a la situació del pais. Un silenci tens que no fa justicia a una gent tant simpàtica.
Crec són alegres, però no ho estan.