Comuna 13
La comuna 13 és un barri de fabeles a l’est de la ciutat de Medellín. A diferència dels barris veïns que s’extenen per les muntanyes que rodejen la ciutat, aquest s’ha convertit en un autèntic espectacle turístic. Unes escales mecàniques faciliten l’accés acompanyades de venedors de tot tipus. Si et mous dos carrers més enllà evites tota aquesta faràndula, i pots veure com són les cases i com s’hi viu. Em proposo deixar enrere el turisme massiu i arribar al punt més alt del turó. Les escales són ben dretes, el pas lent em deixa veure tranquilament el descans dels veïns, roba estesa, nens jugant i algun curiós que em vigila.
Aconsegueixo arribar al camí de la carena. Segeixo pujant, però ara ja sembla que estic a dalt, em proposo descobrir quina deu ser la casa més alta. Ara ja em miren extranyats que sigui allà. decideixo trencar el gel aprofitant per preguntar quin deu ser el punt més alt. No saben dirmo, però un vailet em comenta que hi ha un mirador. “perfecte” - dic. Sense que li demani, m’acompanya i entra al mirador passant per un carreró a la vora d’una dona i la seva casa. La dona es queixa, dient que és el seu solar, que mai li demanen permís. Al sentir allò, penso que no només estic davant la propietària d’una fabela, sinó del mirador més alt que hi ha al barri de la comuna 13, i que això deu tenir algun valor. “Se puede pasar?” - demano - “usted es la propietaria del mirador?” - seguidament pregunto. La dona em segueix a mi i al vailet, els tres anem a veure les vistes desde el mirador i la dona m’explica tot de curiositats sobre aquest lloc. Semblava que simplement estava envoltat de habitants del barri, quan de cop, la senyora afirma ser la fundadora de la comuna 13. Aqui se m’obren els ulls i la meva feina de reporter comença. Trec la càmera i disparo fotos i preguntes a parts iguals. La dona resulta ser la fundadora. Diu que té 61 anys i que quan va arribar al barri, a aquell turó només hi havia males herbes. Ella i uns quants més fan les primeres cases, i progressivament amb els anys, allò s’omple fins el que és ara. Ella és l’última d’aquell grup original, que encara viu al barri. Es lamenta del seu càncer d’úter i demana poder fer créixer totes les seves nétes.