Les eleccions de Veneçuela

La continuació del chavisme són les movilitzacions centrals més presents a caracas. Les alternatives es movilitzen als barris de la perifèria. Dies abans la tensió es palpa. Tothom es posiciona molt activament en un ambient polaritzat. Uns, creient que viuen la millor versió del seu pais i que la linea continuista és la més encertada, i els altres, farts de la corrupció del poder busquen qualsevol altre opció que no sigui l’actual. Es nota, però, que els que volen un canvi ho diuen amb la boca petita i els que es fan sentir són els altres. El dia d’eleccions la capital es paralitza i tothom espera als resultats de la nit.

S’havia de liat molt fort. Els avions es pararien i, com el mateix amaduro va dir “correria la sang”. Just dies previs a les eleccions, va desdir-se dient que acataria qualsevol resultat. Sense cap tipus de justificació sobre l’anterior declaració. La celebració de la campanya, va esdevenir amb marees de gent a favor de Maduro. Movilitzacions que ocupaven els espais centrals i les avingudes principals. Les jornades de reflexió i el mateix dia d’eleccions, tot tranquil. Amb la seva corresponent llei seca, els carrers buits, negocis tancats i la ciutat silenciosa. En el transcurs de les eleccions, molta força militar, fins que finalment arriba el vespre i els resultats. Les taules es tanquen a les 6 i el que s’espera es que els resultats no surtin fins les 3 de la matinada. Aquesta vegada però, s’avança misteriosament amb un resultat positiu per part de maduro. El CNE dirigt per un excompany de partit de Maduro ha fallat imparcialment cap al seu expartit. Tot i això, els resultats en viu donen la victòria a tots els municipis per als de Edmundo. A les 12 del dilluns se senten casserolades. I la gent surt a queixarse i tallar l’autopista.

Amb tot, encara em faig preguntes, 1. Perquè Maduro fa una declaració per cobrir-se les espatlles si perd i seguidament declara que acatarà qualsevol resultat? No fa quedar com algú que clarament sap que farà trampes? 2. Com pot ser que els resultats d’un i altre es contradiguin? I sobretot, com pot ser que el responsable del recompte de vots, tingui un vincle tant fort amb un dels partits candidats? 3. De què serveixen els testimonis i els militars si el servei de vots realment no està descentralitzat?

La navalla d’occam ens diu que la resposta correcte és la que s’explica més senzillament.

Les tres questions tenen una mateixa resposta. Veneçuela està liderada per un govern corrupte que ja té el poder i que pot evitar qualsevol canvi indiferentment dels vots.